Trabajo de escuela . Crear un pteroláctido a partir de 2 boniatos.

Ruta en bicicleta con niños para iniciación

Para aquellos que tenéis niños, y buscáis rutas fáciles  para hacer con ellos en bicicleta, os propongo una ruta fácil, bonita, y muy cerca de Barcelona.

Se trata de ir a la playa de El Prat por el carril bici que el ayuntamiento ha creado junto a la carretera de acceso la playa.

Son 5 kilómetros en plano por carril bici asfaltado. Tan sólo hay un pequeño badén  justo cuando el camino pasa POR DEBAJO DE LA TERCERA PISTA del aeropuerto.

He preparado la ruta en Google Maps y aunque las fotos no están muy actualizadas, si que os servirá para haceros una idea del camino por el que pasareis.

Acceso a laruta en Google Maps.

El camino empieza en el barrio de la Barceloneta de El Prat, y a escasos 50 metros hay un gran aparcamiento donde podéis dejar los coches con total tranquilidad.

Justo cuando se acaba el barrio de la Barceloneta, tenéis la primera zona de juegos y picnic.

Pasada esta zona, el camino empieza a transcurrir junto a la carretera de la playa. Al poco tenéis el primer abrevadero, por si tenéis sed y poco después una zona de picnic y zona de ejercicios para la gente mayor. No más de 400 metros después, otra zona de picnic y parque infantil.

Después del parque, encontrareis un humedal artificial donde con suerte podréis ver algún pato o alguna otra ave deltaica. A continuación el mirador de aviones que está en la cabecera de la pista principal del aeropuerto. Los aviones pasan justo encima y es espectacular.

Seguiremos bordeando la granja de La Ricarda, dentro de la reserva natural del Delta del Llobregat. Durante un par de kilómetros dispondréis de un par de abrevaderos.

También han dispuesto varios lavabos de estos transportables, por toda la ruta. 

Entonces llega el badén del que hablé anteriormente, y a la salida entraremos en el último tramo, junto a la pineda de Can Camins.

A ciertas horas es posible realizar un paseo a pie por esta pineda de acceso restringido. En la entrada no habrá problema para que os guarden las bicis.

Y por fin la playa.

He marcado un segundo tramo, que recorre la playa hasta un mirador que hay al final de ésta.

Si queréis más información no dudéis en dejarme algún mensaje.

Por cierto, la ruta también se puede hacer a pie. Junto al carril bici hay un camino de tierra para hacer el camino a pie.

Espero que os guste.

Descobrint el pou de glaç de la riera de Rajadell

LA RUTA DELS POUS DE GLAÇ

La ruta dels pous de glaç és un dels recorreguts de més interès proposats per la guia de la Xarxa d’Itineraris de l’Entorn Rural de Manresa que s’està planificant des de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa. Aquesta caminada d’uns 11 km és la suma de la part més interessant de la ruta dels pous de glaç més un recorregut pel tram més baix de la riera de Rajadell (del Xup fins a la desembocadura).

L’itinerari va del Congost va cap a la torre de Sant Caterina, un bon mirador de la ciutat, i d’aquí cap a can Poc Oli, prop de la desembocadura de la riera de Rajadell. Llavors va remuntant el fons de la vall fins poc abans del cingle dels Esparvers, on surt el corriol que travessa la riera i puja per l’obaga de l’Anneta fins a la carena de la serra de Montlleó. És en aquesta obaga fresca i humida, amb gran diversitat de plantes llenyoses, on es troba el primer pou de glaç. De la carena de la serra de Montlleó, on hi ha una tina interessant, la ruta baixa cap el fons de la riera de Cornet (o de Guardiola), travessant una zona de pedreres rica en fòssils. Seguint aquesta riera es passa pel gorg Salat, un paratge de gran bellesa, i aviat s’arriba a l’obaga de l’Otzet on, envoltat d’un bosc frondós de roures i aurons negres, es troba l’altre pou de glaç, que està situat dins el terme de Castellgalí, però és a tocar del de Manresa. Des d’aquest pou de glaç la ruta continua riera amunt i, després de passar pel gorg de l’Oller i l’extensa superfície rocosa coneguda amb el nom de la Llosa, s’enfila fins als plans de l’Oller, per retornar a la vall de la riera de Rajadell passant un altre cop pel primer pou de glaç. La ruta continua riera amunt fins a arribar al Xup, passant pel gorg dels Esparvers i pel sorprenent gorg de les Escaletes, on l’aigua de la riera, just abans d’arribar al gorg, saltironeja per desenes de petits graons d’una cascada d’uns 3,5 metres de desnivell. Des del Xup es pot agafar l’autobús de línia per tornar a Manresa o s’hi pot anar caminant per la vorera per a vianants que té la carretera d’Igualada.

ELS POUS DE GLAÇ DEL SUD DE MANRESA

A menys de quatre quilòmetres de la Seu de Manresa, hi ha dos pous de glaç amagats en sengles obagues cobertes de bosc frondós de roures i aurons negres. Un és a l’obaga de l’Anneta, prop de la riera de Rajadell, dins el terme de Manresa, i l’altre a l’obaga de l’Otzet, a tocar de la riera de Guardiola (o de Cornet), dins el terme de Castellgalí, però molt a prop del de Manresa. Els pous de glaç s’acostumaven a construir en els indrets de microclima més fred: vessants de muntanya orientats al nord (obagues) amb fort pendent.

El pou de glaç de la riera de Rajadell va ser construït segurament a final del segle XVI i està documentat des de 1617, any en què Jeroni dels Corrons va vendre aquest pou i un altre de proper a l’Ajuntament de Manresa. L’any 1808, arran de la guerra del Francès, va passar a mans de la Junta de la Sèquia i actualment és de propietat particular. L’explotació d’aquest pou de glaç es feia en règim d’arrendament i es coneixen la major part dels arrendataris que va tenir entre els anys 1626 i 1823. El pou de glaç de la riera de Guardiola (o de Cornet) va ser construït a mitjan segle XVII sota la direcció del mestre de cases Pere Bori, el mateix que va reformar el de la riera de Rajadell.

Els pous de glaç són construccions subterrànies, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar el gel produït a les geleres properes per tal de proveir la població per al consum de tot l’any. Les geleres a les quals aquí es fa referència eren unes basses on a l’hivern s’estancava l’aigua provinent de la riera per tal que es glacés. El glaç format es serrava després en blocs de pes preestablert que es guardaven a la foscor frescal del pou, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tancat i tapat amb branques. Quan hi havia comandes, el pou s’obria de nit i se’n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s’enduien ben embolcallada.

El glaç d’origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat. S'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l’any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l’Avençó, a Tagamanent (Osona), van deixar de treballar regularment.

L’existència de pous de glaç a tan baixa altitud lliga amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII (la petita era glacial) un clima sensiblement més fred que el de segles anteriors i posteriors.